Mia Europo (La meva Europa) es una revista pensada per a donar a conèixer, a nens i nenes, els països i les cultures d’Europa
https://www.miaeuropo.eu/?fbclid=IwAR3VxfVYEGX-b3Xej8N67qXMdoaPD7znu3pmn93aC_gSN5OqfckfEJw6o3Y
Nota: En esperanto “gepatroj” aludeix al conjunt pare+mare. Ge- és un sufix que indica la presència dels dos sexes: gesinjoroj = Senyors i senyores; geamikoj = amics i amigues; etc.
Mosquit es diu “kulo”
Per dir “cony” és “piĉo” que es pronuncia “pitxo” (en castellà “picho”)
Encara que ho sembli, “kara amiko” no vol dir “cara de mico” sinò “benvolgut amic”
“skribilo” (skrib-ilo) és un estri per escriure, que tan pot ser un llàpis, un bolígraf, un retolador, etc. és una forma molt ràpida d’escurçar “alguna cosa per escriure”
“Esper-anto” es la translació i pseudònim del creador “Zamen-hof” i significa “persona que té esperança”
Quan en una reunió d’esperantistes algú utilitza una llengua que no és l’esperanto, es diu “li/ŝi krokodilas” (ell/ella cocodrileja)
Dins l’esperantisme conviuen dos corrents d’opinió, els que defensen que l’esperanto té prous recursos per crear noves paraules sense recorrer quasi mai a neologismes i els que pensen que els neologismes són indipensables per enriquir la llengua. Un exemple el trobem en la paraula “malsan-ul-ejo” (llegint de dreta a esquerra: lloc-de persones- amb mala salut). “mal-” és un prefix que crea l’antònim de la paraula a la que s’acopla. “alta”=>alt/a; malalta=>baix/a). Malsanulejo coexisteix amb el terme “hospitalo”
La fonètica no presenta cap dificultat per un catalanoparlant, coneixem tots els sons, vocàlics i consonàntics
Els infants esperantoparlants tenen expressions pròpies d’alguns conceptes, com per exemple, per dir “urinujo”(pronunciat “urinuio”amb accent a la seguna u), la gibrelleta per pixar, ells en diuen “pis-poto”
Semblant a com passa en anglès, per dir tu/vostè/vosaltres/vostès hi ha un pronom polivalent=> vi. Originàriament s’havia creat el pronom “ci” (pronunciat “tsi”) per tutejar però va anar quedant en desús conforme la llengua va anar evolucionant fins esdevenir un arcaisme.
* 9.15h – Passejada i visita guiada al Jaciment del Puig del Cocodril. Gaudeix de l’entorn del Castell de Subirats i la visita comentada al jaciment del Puig del Cocodril. Sortida a peu de l’aparcament del Castell de Subirats. Durada: 2 hores. Distància: 3 Km. Desnivell: 298 m. Activitat apte per a tots els públics (mínim 10 participants). Preu: 5 € (inclou guia local, visita al jaciment i assegurança).
* 10 a 14h – Servei de lloguer de bicicletes. Vine en tren i agafa una bicicleta per circular de manera sostenible per les rutes enoculturals de Subirats. Entrega i recollida de la bicicleta a l’estació de tren de Lavern (EnoBiCiNGPENEDÈS). Et guardem la bici a la fira (carpa Bikemotions). Col·labora: Bikemotions, EnoBiCiNGPENEDÈS i Renfe Rodalies. Preus promocionals amb el 50% de descompte pel servei/transfer d’anada i tornada en l’horari convingut: bici convencional, 5€ i bici elèctrica, 10€.
* 12h – Tast guiat de vins blancs elaborats per cellers de Subirats a càrrec de l’enòleg Lluís Ràfols. Col·labora: Canals & Casanovas; Carles de Lavern i Celler Esteve i Gibert Viticultors. Col·laboració especial de l’alumnat del PFI La Forquilla. Durada: 50 minuts. Preu: 6 euros.
12.30h – Tastar l’esperanto. Taller pràctic d’esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona a càrrec de l’Associació Catalana d’Esperanto / Kataluna Esperanto-Asocio. Al Museu d’Esperanto de Subirats. Durada: 50 minuts. Activitat gratuïta.
* 13 h – Tast guiat d’escumosos elaborats per cellers de Subirats a càrrec de l’enòleg Lluís Ràfols. Col·labora: Casa Ravella; Finca la Font de Jui i Caves Ventura Soler. Col·laboració especial de l’alumnat del PFI La Forquilla. Durada: 50 minuts. Preu: 6 euros.
Font: Ajuntament de Subirats
Anar al web
El número de febrer d’enguany de la revista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular conté, dins de la secció dossier, un article redactat en esperanto dedicat a la Vaga de la Canadenca, que va significar una fita històrica de la lluita obrera de principis del segle XX.
Podeu clicar el següent enllaç i desplaçar-vos fins la pàgina 28 del document PDF.
Si vull parlar fluidament en anglès amb un nadiu de parla anglesa, hauré d’estudiar potser 6 cursos d’anglès i el nadiu cap.
Si vull parlar fluidament en esperanto amb un nadiu de parla anglesa, hauré d’estudiar potser 2 cursos d’esperanto i el nadiu haurà d’estudiar potser 2 cursos d’esperanto. D’això en diem comunicació equitativa.
Entre el 4 i l’11 d’agost de 2019, Barcelona tornarà a ser (simbòlicament) la rosa de foc. Hi tindrà lloc la trobada anual de l’Associació Mundial Anacional, una agrupació internacional de treballadors que fa servir l’esperanto com a llengua de comunicació.
Les reunions de treball de les diferents seccions de l’associació (anarquista, comunista, lliurepensadora, pacifista, ecologista, etc.) són obertes al públic, però només els seus membres hi tenen dret de vot. A més, el programa inclou concerts, xerrades, presentacions de llibres… També hi haurà cursos de diversos nivells per aprendre i practicar la llengua internacional, així com una visita guiada a Can Masdeu, la projecció de Terra i Llibertat amb subtítols en esperanto o un debat amb els companys de Calúmnia sobre el rol d’aquesta llengua en projectes editorials alternatius.
El congrés tindrà lloc a Martí Codolar, una hostatgeria dels salesians que es troba al barri d’Horta. A més d’esperantistes locals, de moment hi ha inscrites persones d’Anglaterra, Austràlia, Brasil, Corea, Congo, Cuba, Finlàndia, França, Itàlia, Madrid, Mallorca, Occitània, Quebec, Portugal, Sèrbia i Suïssa.
Més informació: https://eo.wikipedia.org/wiki/92-a_…
Inscripcions: http://www.satesperanto.org/spip.ph…
Ens podeu escriure a: satbarcelono2019@gmail.com
Font de la informació: SAT
Traduït de l’esperanto per Elisabet Abeyà
Edmond Privat (1889- 1962), suís de parla francesa, excel·lí en molts aspectes relacionats amb la lingüística, la història i la literatura. Va ser doctor en història i professor de llengua i literatura anglosaxones a la universitat de Neuchâtel. Va tenir un gran protagonisme en el moviment esperantista de la seva època i fou autor de nombroses obres sobre llengua i sobre història. També va exercir de periodista, especialment amb articles sobre temes polítics, i va escriure poesia, contes i obres de teatre. Va destacar com a orador i va pronunciar nombroses conferències. Fou un defensor de la independència de les nacions oprimides i dels drets humans, promotor del cooperativisme i pacifista convençut. Un dels seus grans amics fou Romain Rolland.
Les seves obres es troben al Fons Edmond Privat, a l’arxiu de la biblioteca del CDELI (Centre de documentation et d’études sur la langue internacionale) de la biblioteca de La Chaux-de-Fonds, a Suïssa.
Per accedir a Documenta Balear (catàleg): clica aquí
Podeu accedir als continguts en PDF a través de: Esperanto.cat
