Mosquit es diu “kulo”
Per dir “cony” és “piĉo” que es pronuncia “pitxo” (en castellà “picho”)
Encara que ho sembli, “kara amiko” no vol dir “cara de mico” sinò “benvolgut amic”
“skribilo” (skrib-ilo) és un estri per escriure, que tan pot ser un llàpis, un bolígraf, un retolador, etc. és una forma molt ràpida d’escurçar “alguna cosa per escriure”
“Esper-anto” es la translació i pseudònim del creador “Zamen-hof” i significa “persona que té esperança”
Quan en una reunió d’esperantistes algú utilitza una llengua que no és l’esperanto, es diu “li/ŝi krokodilas” (ell/ella cocodrileja)
Dins l’esperantisme conviuen dos corrents d’opinió, els que defensen que l’esperanto té prous recursos per crear noves paraules sense recorrer quasi mai a neologismes i els que pensen que els neologismes són indipensables per enriquir la llengua. Un exemple el trobem en la paraula “malsan-ul-ejo” (llegint de dreta a esquerra: lloc-de persones- amb mala salut). “mal-” és un prefix que crea l’antònim de la paraula a la que s’acopla. “alta”=>alt/a; malalta=>baix/a). Malsanulejo coexisteix amb el terme “hospitalo”
La fonètica no presenta cap dificultat per un catalanoparlant, coneixem tots els sons, vocàlics i consonàntics
Els infants esperantoparlants tenen expressions pròpies d’alguns conceptes, com per exemple, per dir “urinujo”(pronunciat “urinuio”amb accent a la seguna u), la gibrelleta per pixar, ells en diuen “pis-poto”
Semblant a com passa en anglès, per dir tu/vostè/vosaltres/vostès hi ha un pronom polivalent=> vi. Originàriament s’havia creat el pronom “ci” (pronunciat “tsi”) per tutejar però va anar quedant en desús conforme la llengua va anar evolucionant fins esdevenir un arcaisme.
