Joan Amades, l’esperantista

                                                                           foto: joanamades.cat

(Autor de l’article: Dani Cortijo)

Parlar de Joan Amades és sens dubte parlar d’una de les persones que més empremta ha deixat en la conservació de la cultura popular a Catalunya, entesa en les seves dues concepcions: per una banda, la cultura d’un poble adscrit a una llengua i un territori, amb les seves peculiaritats idiosincràtiques i, per l’altra, a la del poble entès com a classe social diferenciada, amb una manera pròpia de veure i interpretar el món.

Amades ha passat a la història per ser un dels autors més prolífics en matèria etnogràfica reconegut internacionalment per la seva tasca, fins a arribar al punt de treballar per a la UNESCO i col·laborar amb universitats d’arreu del món, i també per la seva extensíssima obra, d’una magnitud considerable fins al punt de no haver-se editat tota encara avui dia. El Costumari català, que recull per ordre cronològic les diferents manifestacions festives del calendari anual d’aquest territori és potser la seva obra més coneguda, i ocupa un espai a les prestatgeries de moltes biblioteques i llars.

Com veurem, Joan Amades no solament va dedicar la seva vida al folklorisme i l’etnografia, ja que com a persona amant de la natura i la cultura va interessar-se per temes tan diversos com l’excursionisme, la grafologia o l’entomologia entre d’altres. Hi ha, però, una faceta seva que és fins a cert punt desconeguda tot i la seva gran importància: el seu fervorós esperantisme, una de les seves militàncies més apassionades en la seva joventut que, si bé va acabar passant a un segon terme en les posteriors etapes de la seva vida, va impregnar-lo d’un seguit de valors i una manera d’interpretar el món i el fet humà que el marcarà per a tota la vida i serà present en totes les seves obres.

L’esperantisme d’Amades ha suscitat tant per part dels estudiosos d’aquest moviment com pels coneixedors de la seva obra diverses preguntes difícils de respondre donada l’escassa documentació referent a la seva etapa esperantista que, si ha arribat fins als nostres dies, en bona mesura és per la seva estranya afició al col·lecionisme de primers exemplars de publicacions periòdiques esperantistes, incloses les que ell mateix editava i de les quals curiosament guardava tres còpies de cadascuna.

Podeu seguir llegint a la font original: Esperanto.cat

Més de 80.000 alumnes d’esperanto a Duolingo

duolingoFa tres anys, el creador de Duolingo, Luis von Ahn, durant una conferència va comentar que hi havia gent interessada en que es posés a disposició un curs d’esperanto. Es va fer una votació en la que la idea va rebre un notable suport. El setembre del 2014, un equip internacional especialitzat, sota la direcció de Chuck Smith i Ruth Kevess-Cohen, es va dedicar a adaptar Duolingo a l’esperanto.

Duolingo ensenya un vocabulari d’esperanto d’aproximadament 2.000 paraules. Per copsar l’efectivitat d’aquest recurs educatiu-lingüístic, només cal comparar amb el curs Ana Pana ( de Lernu.net), que proporciona només 250 paraules, o el Zagreba Metodo, un altre curs famós, que proporciona al voltant de 550 arrels amb que es poden construir, a tot estirar, unes mil paraules.

Per als que tingueu curiositat, podeu visionar una entrevista a una alumna holandesa, Marijke, quan feia tot just sis dies que havia començat a aprendre la llengua.

Us recordem tanmateix, que la Duolingo es una plataforma d’aprenentatge de llengües dirigida a parlants d’anglès.

La informació sobre Crimea a…Krimeo

KrimeoUn web en llengua rusa sobre Crimea es va crear a finals de l’any passat amb el nom en esperanto de Krimeo. L’autor es manifesta admirador de la sonoritat de la lengua internacional i confia que el nom triat ajudi a la popularització de l’espai informatiu.

L’autor i creador del web és en Aleksandr Marv, bloguer de Crimea que acostuma a utilitzar la plataforma Livejournal.
La difussió oficial del nou espai va començar el propassat 17 de març i, en el seu blog personal explica els motius de triar un nom en esperanto:
Primer que res, voldría aclarir què és Crimea. Traduit a l’esperanto Krimeo (en rus Крым). L’esperanto va ser creat, de bon començament, per a servir com a llengua universal internacional, segona (després de la materna) per a tota persona culta. Per això vaig decidir donar al web un nom internacional – aquell en el que en una situació ideal podria comprendre qualsevol persona del planeta. A més, estareu d’acord amb mi ke “Krimeo” sona bé.

Font: Libera Folio