Dia internacional de la llengua materna

internacia-gepatra-lingvotago

Anuncis

L’esperanto es mòbil-itza

https://i0.wp.com/cdn.ipernity.com/122/57/56/12705756.04946680.640.jpghttps://i2.wp.com/www.esperanto.hr/lernolib.jpg

L’any 1992, l’Associació Catalana d’Esperanto va adaptar per al públic català, un mètode bàsic per aprendre esperanto anomenat La Zagreba Metodo (El mètode de Zàgreb). Aquest mètode va romandre com a model a casa nostra durant uns anys, abans de que internet revolucionés el món, incloent-hi les formes d’aprenentatge. Però, què era El mètode de Zàgreb?

Segons explica la viquipèdia esperantista, a finals dels anys setanta, els mètodes d’aprenentatge vigents van ser posats en questió per la seva poca eficàcia. Normalment es basaven, quan no copiaven, els mètodes ideats per a les altres llengües existents. Va ser un grup d’activistes i pedagogs croates agrupats com a Internacia Kultura Servo (Servei Cultural Internacional), els que van començar a idear un mètode basat originàriament en les característiques de l’esperanto. Zlatko Tišljar, un dels principals promotors, va fer un estudi sobre quines eren les paraules, frases i expressions més emprades en l’esperanto d’aquell moment. Després d’una acurada selecció, el resultat va ser una llista d’uns 500 morfemes que estarien al capdemunt de l’assidüitat. Junt amb Zlatko, Spomenka Štimec, Roger Imbert i Ivica Špoljarec, sobre aquesta base varen crear un curs dividit en 12 lliçons.

Amb l’arribada de les noves tecnologies, El mètode de Zàgreb ha estat recuperat i adaptat per arribar a tot arreu a través de tota mena de dispositius amb connexió a internet, gràcies, entre d’altres, a Georg Jähnig.

Arribat al nostre coneixement, ai las! quan ja fa temps que hi era, i a partir d’un suggeriment aparegut a una xarxa social, Ni Tradukas es va comprometre a fer-ne l’adaptació per a catalano-parlants. Així doncs, des de fa una setmana ja es troba a disposició del públic en general i amb caràcter gratüit la versió catalana del Zagreba Metodo.

 

 

 

Per Sant Jordi un llibre

Els refranys són una de les manifestacions més interessants de la cultura popular. A través d’ells ens arriba fins avui l’experiència acumulada per generacions passades. Les seves frases curtes i contundents condensen en poques paraules els coneixements pràctics de segles.

En aquest recull trobareu un bon nombre de refranys catalans, els podreu comparar amb els seus equivalents en la llengua internacional esperanto i veureu com aquestes petites perles de saviesa tenen una base universal comuna.

Pedro M. Martín Burutxaga (Bilbao, 1958). Llicenciat en filologia. Professor de llengües estrangeres a secundària. Membre de la Lliga Internacional de Professors Esperantistes. Ha publicat diversos articles a les revistes Kataluna Esperantisto i Internacia Pedagogia Revuo. En català és autor d’ Història del moviment esperantista al Vendrell, premi Sant Ramon de Penyafort d’Assaig Breu l’any 1992.

Font: esperanto.cat

Joan Amades, l’esperantista

                                                                           foto: joanamades.cat

(Autor de l’article: Dani Cortijo)

Parlar de Joan Amades és sens dubte parlar d’una de les persones que més empremta ha deixat en la conservació de la cultura popular a Catalunya, entesa en les seves dues concepcions: per una banda, la cultura d’un poble adscrit a una llengua i un territori, amb les seves peculiaritats idiosincràtiques i, per l’altra, a la del poble entès com a classe social diferenciada, amb una manera pròpia de veure i interpretar el món.

Amades ha passat a la història per ser un dels autors més prolífics en matèria etnogràfica reconegut internacionalment per la seva tasca, fins a arribar al punt de treballar per a la UNESCO i col·laborar amb universitats d’arreu del món, i també per la seva extensíssima obra, d’una magnitud considerable fins al punt de no haver-se editat tota encara avui dia. El Costumari català, que recull per ordre cronològic les diferents manifestacions festives del calendari anual d’aquest territori és potser la seva obra més coneguda, i ocupa un espai a les prestatgeries de moltes biblioteques i llars.

Com veurem, Joan Amades no solament va dedicar la seva vida al folklorisme i l’etnografia, ja que com a persona amant de la natura i la cultura va interessar-se per temes tan diversos com l’excursionisme, la grafologia o l’entomologia entre d’altres. Hi ha, però, una faceta seva que és fins a cert punt desconeguda tot i la seva gran importància: el seu fervorós esperantisme, una de les seves militàncies més apassionades en la seva joventut que, si bé va acabar passant a un segon terme en les posteriors etapes de la seva vida, va impregnar-lo d’un seguit de valors i una manera d’interpretar el món i el fet humà que el marcarà per a tota la vida i serà present en totes les seves obres.

L’esperantisme d’Amades ha suscitat tant per part dels estudiosos d’aquest moviment com pels coneixedors de la seva obra diverses preguntes difícils de respondre donada l’escassa documentació referent a la seva etapa esperantista que, si ha arribat fins als nostres dies, en bona mesura és per la seva estranya afició al col·lecionisme de primers exemplars de publicacions periòdiques esperantistes, incloses les que ell mateix editava i de les quals curiosament guardava tres còpies de cadascuna.

Podeu seguir llegint a la font original: Esperanto.cat