Esperanto, comunicació entre iguals

jubileaDes dels inicis dels temps, el ser humà ha cercat la manera de comunicar-se amb altres humans. Tot i que la veu no és l’únic mitjà, aquesta ha estat la base sobre la qual després s’ha desenvolupat i diversificat el que avui coneixem com a llengües o idiomes.

Malgrat que la frontera entre llengua i dialecte sovint és difusa, es calcula que avui dia es parlen al món uns 5.000 idiomes, pel cap baix. Aquest enorme conjunt de formes de comunicació no ha estat mai inamovible, les persones i les societats s’han interrelacionat més enllà de les pròpies fronteres, comportant alhora expansions i reduccions en el nombre de parlants.

El resultat ha estat els processos de desaparició d’algunes llengües i l’expansió d’altres més enllà del territori. Un exemple el tenim en el procés de creació de l’imperi romà que va significar l’expansió del llatí a través de tot l’arc mediterrani.

El creixement i decreixement de llengües ha estat sotmès sempre a les relacions de poder. Unes llengües han estat imposades, directe o indirectament sobre altres, antigament a través de guerres i actualment a remolc d’interessos econòmics i comercials.

Dins d’aquest procés històric han anat apareixent pensadors, filòsofs, intel·lectuals i fins i tot polítics que s’han plantejat la idea d’escollir o crear una llengua comuna per a tota la humanitat. Els projectes han estat múltiples i, en ocasions, pintorescos. Alguns proposaven un llenguatge fet amb números, un altre basat en l’escala musical (el Solresol) 

Entre totes les classificacions possibles en podriem destacar dues: les llengües a priori i les llengües a posteriori, el que ve a diferenciar el que són les llengües totalment inventades de les llengües que es basen poc o molt en les llengües existents.

L’esperanto seria una llengua a posteriori, amb alfabet llatí i una gramática que resulta molt familiar als parlants de llengües actuals.

En l’esperanto destaca molt el seu funcionament aglutinant: mondmapo = mapa del món; razilo = maquineta d’afaitar (razi = afaitar; ilo = eina, instrument).

TRETS PRINCIPALS DE L’ESPERANTO

Neutralitat. No representa un pais o una cultura en concret

Regularitat És la llengua viva del món amb menys excepcions

Planificació-intencionalitat Una llengua pensada expressament per

facilitar la comunicació

Internacional de base Conté elements de diferents idiomes, interna i

externament

Multiplicitat de contribucions Hi ha una academia internacional de la llengua

Sense dialectització L’esperanto nomes varia en l’accent o musicalitat que li dona cada parlant

Continu cultural amb les llengües-cultures preexistents Comparteix etimología amb les llengües conegudes

Idea interna Tradicionalment ha creat un entorn de fraternitat, sobre la base del bé comú

Absència de drets d’autor Zamenhof va recomanar seguir els fonaments

pero va deixar plena llibertat als parlants, cosa que no es va donar en projectes interlingüístics anteriors

Evolució independent Malgrat que la UNESCO l’ha recomanat en més d’una ocasió, no és sostingut per cap estat de forma oficial i tots els suports fluctúen segons època, circumstàncies i països

Relativament pocs parlants però repartits per molts països

El nombre de parlants es mou en una forquilla que va dels 100.000 als 2.000.000 segons diverses aproximacions. Hi ha diversitat de congressos i trobades, tant a nivell general, per practicar la llengua i les relacions entre parlants, com a nivell específic sobte temes o interessos concrets

Enllaços per aprofundirAlfabet en imatges

Associació Cat. d’Esperanto

Associació Valenciana d’Esperanto

Aprendre des de casa

Informació general

Mètode per a mòbils

Acadèmia d’Esperanto

Duolingo

Associació Universal d’Esperanto

Organització Juvenil Internacional

Anuncis

Any Internacional Zamenhof

Amb motiu de l’Any Internacional Zamenhof, l’Associació Catalana d’Esperanto ha convidat el professor Federico Gobbo, de les universitats d’Amsterdam, Torí i Milà, a impartir la conferència “Encara és actual la filosofia de Zamenhof?” (en esperanto), el proper divendres 21 d’abril, a les 19 hores, a l’Espai Vilaweb, c. Ferlandina, 43, de Barcelona. A més, el prof. Gobbo participarà prèviament en el Primer Congrés Internacional sobre Revitalització de llengües indígenes i minoritzades (Barcelona-Vic, 19-21 d’abril de 2017), organitzat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Indiana University-Bloomington, dins del pànel «Cap al redescobriment del multilingüisme ocult d’Itàlia».

Federico Gobbo (1974) és professor titular de la càtedra d’Interlingüística i esperanto de la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos), així com professor contractat de la Universitat de Torí (Italia) per al curs sobre llengües planificades i planificació lingüística. És també membre del projecte europeu MIME (Mobilitat i Inclusió en una Europa Multilingüe) a la Universitat de Milà-Bicocca.

És doctor en Informàtica. El 2009 va defensar, a la Universitat d’Insúbria (Varese i Como, Itàlia), la seva tesi doctoral sobre gramàtiques adposicionals i Lingüística Constructiva. Ha impartit nombrosos cursos i ha investigat sobre temes d’informàtica i lingüística en nombroses universitats. En 2012 fou professor convidat a la Universitat d’Esperanto a l’illa de Hainan (Xina).

Font de la informació: Esperanto.cat

Curs intensiu en preparació

El Centre d’Esperanto de Sabadell, seguint el seu costum, té previst oferir un curs intensiu presencial el proper mes d’abril. Un curs concentrat en tres dies (un cap de setmana) en el que s’explicarà les bases i el funcionament de la llengua, tot subministrant els elements necessaris per construir i entendre oracions. En breu us oferirem més detalls.cesSi vols també pots visitar el seu espai a Facebook.

L’esperanto es mòbil-itza

https://i0.wp.com/cdn.ipernity.com/122/57/56/12705756.04946680.640.jpghttps://i2.wp.com/www.esperanto.hr/lernolib.jpg

L’any 1992, l’Associació Catalana d’Esperanto va adaptar per al públic català, un mètode bàsic per aprendre esperanto anomenat La Zagreba Metodo (El mètode de Zàgreb). Aquest mètode va romandre com a model a casa nostra durant uns anys, abans de que internet revolucionés el món, incloent-hi les formes d’aprenentatge. Però, què era El mètode de Zàgreb?

Segons explica la viquipèdia esperantista, a finals dels anys setanta, els mètodes d’aprenentatge vigents van ser posats en questió per la seva poca eficàcia. Normalment es basaven, quan no copiaven, els mètodes ideats per a les altres llengües existents. Va ser un grup d’activistes i pedagogs croates agrupats com a Internacia Kultura Servo (Servei Cultural Internacional), els que van començar a idear un mètode basat originàriament en les característiques de l’esperanto. Zlatko Tišljar, un dels principals promotors, va fer un estudi sobre quines eren les paraules, frases i expressions més emprades en l’esperanto d’aquell moment. Després d’una acurada selecció, el resultat va ser una llista d’uns 500 morfemes que estarien al capdemunt de l’assidüitat. Junt amb Zlatko, Spomenka Štimec, Roger Imbert i Ivica Špoljarec, sobre aquesta base varen crear un curs dividit en 12 lliçons.

Amb l’arribada de les noves tecnologies, El mètode de Zàgreb ha estat recuperat i adaptat per arribar a tot arreu a través de tota mena de dispositius amb connexió a internet, gràcies, entre d’altres, a Georg Jähnig.

Arribat al nostre coneixement, ai las! quan ja fa temps que hi era, i a partir d’un suggeriment aparegut a una xarxa social, Ni Tradukas es va comprometre a fer-ne l’adaptació per a catalano-parlants. Així doncs, des de fa una setmana ja es troba a disposició del públic en general i amb caràcter gratüit la versió catalana del Zagreba Metodo.

 

 

 

Per Sant Jordi un llibre

Els refranys són una de les manifestacions més interessants de la cultura popular. A través d’ells ens arriba fins avui l’experiència acumulada per generacions passades. Les seves frases curtes i contundents condensen en poques paraules els coneixements pràctics de segles.

En aquest recull trobareu un bon nombre de refranys catalans, els podreu comparar amb els seus equivalents en la llengua internacional esperanto i veureu com aquestes petites perles de saviesa tenen una base universal comuna.

Pedro M. Martín Burutxaga (Bilbao, 1958). Llicenciat en filologia. Professor de llengües estrangeres a secundària. Membre de la Lliga Internacional de Professors Esperantistes. Ha publicat diversos articles a les revistes Kataluna Esperantisto i Internacia Pedagogia Revuo. En català és autor d’ Història del moviment esperantista al Vendrell, premi Sant Ramon de Penyafort d’Assaig Breu l’any 1992.

Font: esperanto.cat