Joan Amades, l’esperantista

                                                                           foto: joanamades.cat

(Autor de l’article: Dani Cortijo)

Parlar de Joan Amades és sens dubte parlar d’una de les persones que més empremta ha deixat en la conservació de la cultura popular a Catalunya, entesa en les seves dues concepcions: per una banda, la cultura d’un poble adscrit a una llengua i un territori, amb les seves peculiaritats idiosincràtiques i, per l’altra, a la del poble entès com a classe social diferenciada, amb una manera pròpia de veure i interpretar el món.

Amades ha passat a la història per ser un dels autors més prolífics en matèria etnogràfica reconegut internacionalment per la seva tasca, fins a arribar al punt de treballar per a la UNESCO i col·laborar amb universitats d’arreu del món, i també per la seva extensíssima obra, d’una magnitud considerable fins al punt de no haver-se editat tota encara avui dia. El Costumari català, que recull per ordre cronològic les diferents manifestacions festives del calendari anual d’aquest territori és potser la seva obra més coneguda, i ocupa un espai a les prestatgeries de moltes biblioteques i llars.

Com veurem, Joan Amades no solament va dedicar la seva vida al folklorisme i l’etnografia, ja que com a persona amant de la natura i la cultura va interessar-se per temes tan diversos com l’excursionisme, la grafologia o l’entomologia entre d’altres. Hi ha, però, una faceta seva que és fins a cert punt desconeguda tot i la seva gran importància: el seu fervorós esperantisme, una de les seves militàncies més apassionades en la seva joventut que, si bé va acabar passant a un segon terme en les posteriors etapes de la seva vida, va impregnar-lo d’un seguit de valors i una manera d’interpretar el món i el fet humà que el marcarà per a tota la vida i serà present en totes les seves obres.

L’esperantisme d’Amades ha suscitat tant per part dels estudiosos d’aquest moviment com pels coneixedors de la seva obra diverses preguntes difícils de respondre donada l’escassa documentació referent a la seva etapa esperantista que, si ha arribat fins als nostres dies, en bona mesura és per la seva estranya afició al col·lecionisme de primers exemplars de publicacions periòdiques esperantistes, incloses les que ell mateix editava i de les quals curiosament guardava tres còpies de cadascuna.

Podeu seguir llegint a la font original: Esperanto.cat

Anuncis

La Generalitat concedeix el premi Robèrt Lafont 2014 a l’esperantista occità Jacme Taupiac

PNG - 667.7 kB

La Generalitat de Catalunya ha concedit el premi Robèrt Lafont 2014 a l’esperantista occità Jacme Taupiac, per “la seva trajectòria en l’estudi, la recerca i la promoció de la llengua occitana en general i per la seva especial relació amb l’Aran”. El jurat ha valorat també la seva “tasca en defensa de la unitat de la llengua occitana”.

El premi, que lliura l’executiu català a les persones o entitats destacades per defensar, projectar i difondre la llengua occitana, es lliurarà aquest dilluns 16 de juny dins el marc del congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, en una cerimònia presidida pel conseller de cultura, Ferran Mascarell, i pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera.

Taupiac és un escriptor i lingüista occità que ha treballat en la modernització de la llengua occitana i és un dels impulsors de la normalització lingüistica a la Val d’Aran. És també un esperantista actiu. El seu Diccionari de mila mots presenta la traducció a l’esperanto de les entrades definides en occità. Cal destacar la seva brillant participació al darrer congrés occitanocatalà d’esperanto, que va tenir lloc el novembre de 2013 a Salardú (Occitània).

Font de la informació: esperanto.cat